Der Mond kommt still gegangen
Der Mond kommt still gegangen
Mit seinem gold’nen Schein,
Da schläft in holdem Prangen
Die müde Erde ein.
Und auf den Lüften schwanken
Aus manchem treuen Sinn
Viel tausend Liebesgedanken
Über die Schläfer hin.
Und drunten im Tale, da funkeln
Die Fenster von Liebchens Haus;
Ich aber blicke im Dunkeln
Still in die Welt hinaus.
La lluna ha arribat silenciosa
La lluna ha arribat silenciosa
amb la seva lluïssor daurada,
mentre la terra cansada
dorm en el seu amable resplendor.
I en l’aire es balancegen
damunt dels dorments
milers de pensaments amorosos,
plens de fidel significat.
I a baix, a la vall, brilla la finestra
de la casa de l’estimada;
però jo encara contemplo silenciós
la foscor del món, més enllà.