Der Wanderer
Die Straßen, die ich gehe,
So oft ich um mich sehe,
Sie bleiben fremd doch mir.
Herberg’, wo ich möcht weilen,
Ich kann sie nicht ereilen,
Weit, weit ist sie von hier.
So fremd mir anzuschauen
Sind diese Städt’ und Auen,
Die Burgen stumm und tot;
Doch fern Gebirge ragen,
Die meine Heimat tragen,
Ein ewig Morgenrot.
El caminant
Els carrers per on camino,
per més que miri al meu voltant
em resulten estranys.
L’hostal on voldria aturar-me,
no el puc aconseguir,
està lluny, molt lluny d’aquí.
Contemplo molt llunyans
aquesta ciutat i els prats,
i el castell callat i mort;
però al lluny s’aixequen les muntanyes
de la meva pàtria ,
una aurora eterna.