Abschied vom Walde
Nun scheidet vom sterbenden Walde
Der Wandrer mit Herz und Mund:
“Wie wardst du mir lieb so balde,
Was sangst du mir vor allstund!
Wohll wußt’ ich deine Sprache,
Wohl kannt’ ich deinen Sang,
Und will’s an manchem Tage
Nachsingen trüb und bang.
Doch nun, o Wald, dein Rauschen,
Dein Brausen laß mir sein!
Nicht alles mag ich tauschen
Für Herbstes Melodein!”
Comiat del bosc
Amb el cor a la boca s’acomiada,
el caminant, del bosc moribund:
“Com t’he estimat sempre,
com m’has cantat en tot moment!
Entenia bé el teu llenguatge,
i coneixia bé els teus cants!
Podré tornar-los a cantar
els dies que em senti afligit.
Però ara, oh bosc, deixa’m viure
els teus murmuris i els teus bramuls!
Res no canviaria
per les melodies de la tardor!”