Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: An Anna I, Anh M 2/4
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: Justinus Kerner
  • Poema original

    An Anna I

    Lange harrt’ ich, aber endlich breiten
    Auseinander sich des Fensters Flügel
    Und an seinem weißen Kreuze stehst du,
    Berg und Tal ein stiller Friedesengel.

    Vöglein ziehen nah’ an dir vorüber,
    Täublein sitzen auf dem nahen Dache,
    Kommt der Mond und kommen alle Sterne,
    Blicken all dir keck ins blaue Auge.

    Steh’ ich einsam in der Ferne,
    Habe keine Flügel hinzufliegen,
    Habe keine Strahlen hinzusenden,
    Steh’ ich einsam in der Ferne!

    Gehst du, sprech’ ich mit verhaltnen Tränen
    Ruhet süß ihr lieben Augen,
    Ruhet süs ihr weißen Lilien,
    Ruhet süß ihr lieben Hände.

    Sprechen’s nach die Stern’ am Himmel,
    Sprechen’s nach des Tales Blumen,
    Weh, o Weh!
    Du hast es nicht vernommen.

  • Poema en català

    A Anna I

    He esperat molt de temps, però a la fi
    s’obren les ales dels finestrons,
    i en son blanc encreuament t’hi veig,
    silenciós àngel de la pau de les muntanyes i les valls.

    Els ocellets passen a prop teu,
    els colomins s’ajoquen en la propera teulada,
    i quan surten la lluna i totes les estrelles
    miren, impertinents, els teus ulls blaus.

    Jo estic sol, molt lluny de tu,
    no tinc ales per volar,
    no tinc raigs per enviar-te,
    estoc sol, molt lluny de tu!

    Tu te’n vas i jo dic amb llàgrimes contingudes:
    reposeu dolçament, ulls estimats,
    reposeu dolçament, blanques assutzenes,
    reposeu dolçament, mans estimades.

    T’ho repeteixen les estrelles del cel,
    t’ho repeteixen les flors de la vall,
    oh quina pena, quina pena!
    Tu no les has sentit.

  • (Lied, Anh M 2/4, Leipzig, juny 1828)