An den Sonnenschein
O Sonnenschein! O Sonnenschein!
Wie scheinst du mir ins Herz hinein,
Weckst drinnen lauter Liebeslust,
Daß mir so enge wird die Brust!
Und enge wird mir Stub’ und Haus
Und wenn ich lauf’ zum Tor hinaus,
Da lockst du gar ins frische Grün
Die allerschönsten Mädchen hin!
O Sonnenschein! Du glaubest wohl,
Daß ich wie du es machen soll,
Der jene schmucke Blume kußt,
Die eben nur sich dir erschließt?
Hast doch so lang’ die Welt erblickt,
Und weißt, daß sich’s für mich nicht schickt;
Was machst du mir denn solche Pein?
O Sonnenschein! O Sonnenschein!
A la claror del sol
Oh, claror del sol, claror del sol!
Com brilles dins del meu cor,
i despertes dintre meu una tal ànsia d’amor
que el pit se’m fa petit!
I petites em són la cambra i la casa,
i quan surto corrent per la porta,
atreus a la fresca verdor
les més belles noies!
Oh, claror del sol! Creus potser
que haig de fer com tu,
que beses a totes les flors gentils,
que àdhuc només se t’obren per a tu?
Però has mirat molt a la terra,
i saps que això no em passarà a mi;
per què em causes llavors aquesta pena?
Oh, claror del sol, claror del sol!