Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: An die Sterne, Op. 141/1
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: Friedrich Rückert
  • Poema original

    An die Sterne

    Sterne,
    In des Himmels Ferne!
    Die mit Strahlen bess’ rer Welt
    Ihr die Erdendämm’rung hellt;
    Schau’ n nicht Geisteraugen
    Von euch erdenwärts,
    Daß die Frieden hauchen
    In’s unwölkte Herz?

    Sterne,
    In des Himmels Ferne!
    Träumt sich auch in jenem Raum
    Eines Lebens flücht’ger Traum?
    Hebt Entzücken, Wonne,
    Trauer, Wehmut, Schmerz,
    Jenseit unsrer Sonne
    Auch ein fühlend Herz?

    Sterne,
    In des Himmels Ferne!
    Winkt ihr nicht schon Himmelsruh’
    Mir aus euren Fernen zu?
    Wird nicht einst dem Müden
    Auf den gold’nen Au’n
    Ungetrübter Frieden
    In die Seele thau’ n?

    Sterne,
    In des Himmels Ferne!
    Bis mein Geist den Fittig hebt
    Und zu eurem Frieden schwebt,
    Hang’ an euch mein Sehnen
    Hoffend, glaubevoll!
    O, ihr holden, schönen,
    Könnt ihr täuschen wohl?

  • Poema en català
    A les estrelles

    Estrelles,
    en els cels llunyans!
    Que il·lumineu l’obscuritat de la terra
    amb els raigs d’un món millor!
    Que els vostres ulls espirituals
    mai no s’apartin de la terra,
    i portin pau
    als cors entenebrits!

    Estrelles,
    en els cels llunyans!
    Somnia cada una allà dalt
    en la visió d’una vida fugaç?
    Més enllà del nostre sol,
    també un cor sensible
    promou encís, delit,
    aflicció, nostàlgia i pena?

    Estrelles,
    en els cels llunyans!
    No m’envieu ja la pau celestial
    des de la vostra llunyania?
    Quan vessareu la rosada
    de la pau inalterable
    de les vostres daurades prades
    damunt l’ànima fatigada?

    Estrelles,
    en els cels llunyans!
    Fins que la meva ànima aixequi les seves ales,
    i s’envoli cap a la vostra pau,
    els meus afanys s’aferren a vosaltres,
    plens d’esperances i de fe!
    Oh, dolces i belles,
    no em podeu decebre!
  • (Lied per a doble cor, a vuit veus, amb piano, Op. 141/1, Dresden, octubre 1849)