Poema original
21.
Solo (Baß)
Jetzt sank des Abends goldner Schein
Auf Syriens Rosenland herein,
Wie Glorienschimmer hing die Sonn’,
Über dem heil’gen Libanon;
Es ragt in Wintermajestät
Sein Haupt vom ewigen Schnee beglänzt.
Indes des Sommer schläft bekränzt
Am Fuß auf einem Blumenbeet.
Die aus der Höhe konnte schau’n
Herab auf all die Zauberau’n,
Wie schön erschien ihr nicht die Welt,
Das rege Leben rings erhellt,
Der Gärten Pracht, der Wellen Schimmern,
An ihren Ufern goldne Früchte,
Die schöner noch im Sonnenlichte,
Und dann das tausenstimm‘ge Rufen,
Das alte Schäferrohr, das Summen
Der Bienen im gelobten Land,
Die schwärmen über Blumenfelder,
Und, Jordan, dein beglückter Strand,
Und deine nachtigallenreichem Wälder!
Poema en català
21.
Solo (baix)
Els daurats raigs del sol es ponen
ara a Síria, el país de les roses;
la gloriosa resplendor del sol
brilla sobre el Líban sagrat;
s’eleven amb majestat hivernenca
els seus cims, lluents amb les neus eternes,
mentre que l’estiu dorm coronat
als seus peus, en un florit parterre.
Per a aquell que pot contemplar des de les altures
totes aquestes meravelles,
què bell li sembla el món,
amb la seva brillant activitat,
l’esplendor dels jardins, els rius titil·lants,
els fruits daurats de les seves ribes,
encara més bells a la llum del sol,
i a més les mil veus diferents,
els antics flabiols dels pastors, el brunzit
de les abelles en la terra de promissió,
que voltegen per damunt dels camps florits,
i, Jordà, les teves beneïdes platges,
i els teus boscos plens de rossinyols!