Der Gärtner
Auf ihrem Leibrößlein,
So weiß wie der Schnee,
Die schönste Prinzessin
Reit’t durch die Allee.
Der Weg, den das Rößlein
Hintanzet so hold,
Dre Sand, den ich streute,
Er blinket wie Gold.
Du rosenfarbs Hütlein,
Wohl auf und wohl ab,
O wirf eine Feder
Verstohlen herab!
Und willst du dagegen
Eine Blüte von mir,
Nimm tausend für eine,
Nimm alle dafür!
El jardiner
Sobre el seu corser preferit,
blanc com la neu,
la més bella de les princeses,
cavalca per l’avinguda.
El camí que el corser
trepitja amb tanta gràcia,
amb la sorra que hi he escampat,
brilla com l’or.
Petit capell color de rosa,
que puges i baixes,
deixa que una ploma
caigui d’amagat!
Si tu vols en canvi
una de les meves flors,
pren-ne mil per una,
pren-les totes per ella!