Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Die nächtliche Heerschau, Ahn M4
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: Joseph Christian Freiherr von Zedlitz
  • Poema original

    Die nächtliche Heerschau

    Nachts um die zwölfte Stunde
    Verläßt der Tambour sein Grab,
    Macht mit der Trommel die Runde,
    Geht emsig auf und ab.

    Mit seinen entfleischten Armen
    Rührt er die Schlegel zugleich,
    Schlägt manchen guten Wirbel,
    Reveill’ und Zapfenstreich.

    Und um die zwölfte Stunde
    Verläßt der Trompeter sein Grab,
    Und schmettert in die Trompete,
    Und reitet auf und ab.

    Da kommen auf luftigen Pferden
    Die toten Reiter herbei,
    Die blutigen alten Schwadronen
    In Waffen mancherlei.

    Es grinsen die weißen Schädel,
    Wohl unter dem Helm hervor,
    Es halten die Knochenhände
    Die langen Schwerter empor.

    Und um die zwölfte Stunde
    Verläßt der Feldherr sein Grab,
    Kommt langsam hergeritten,
    Umgeben von seinem Stab.

    Die Trommel klinget seltsam,
    Hat gar einen starken Ton;
    Die alten toten Soldaten
    Erwachen im Grabe davon.

    Und die im tiefen Norden
    Erstarrt in Schnee und Eis,
    Und die in Welschland liegen,
    Wo ihnen die Erde zu heiß.

    Und die der Nilschlamm decket
    Und der arabische Sand:
    Sie steigen aus ihren Gräbern
    Und nehmens Gewehr zur Hand.

    Er trägt ein kleines Hütchen,
    Er trägt ein einfach Kleid,
    Und einen kleinen Degen
    Trägt er an seiner Seit.

    Der Mond mit gelbem Lichte
    Erhellt den weiten Plan:
    Der Mann im kleinen Hütchen
    Sieht sich die Truppen an.

    Die Reihen präsentieren
    Und schultern das Gewahr,
    Dann zieht mit klingendem Spiele
    Vorüber das ganze Heer.

    Die Marschäll’ und Generale
    Schließen um ihn einen Kreis:
    Der Feldherr sagt dem Nächsten
    Ins Ohr ein Wörtchen leis.

    Das Wort geht in die Runde,
    Klingt wieder fern und nah!
    “Frankreich” ist die Parole,
    Die Losung: “Sankt Helena!”

    Dies ist die große Parade
    Im elysäischen Feld,
    Die um die zwölfte Stunde
    Der tote Cäsar hält.

  • Poema en català

    La revista militar nocturna

    A les dotze de la nit
    abandona el tambor la seva tomba,
    fa la ronda amb el tambor
    i va diligent amunt i avall.

    Amb els seus braços descarnats
    fa servir les seves baquetes,
    i fa uns bons redoblaments:
    dianes i retretes.

    A les dotze de la nit
    abandona el trompeter la seva tomba,
    va ressonar la trompeta
    i cavalca amunt i avall.

    Arriben amb cavalls eteris
    el cavallers difunts,
    els vells esquadrons ensangonats,
    amb tota mena d’armes.

    Somriuen malicioses les blanques calaveres,
    sota dels seus cascs,
    i les ossudes mans
    empunyen les llargues espases.

    I a les dotze de la nit
    abandona el mariscal de camp la seva tomba,
    i avança lentament
    rodejat per la seva plana major.

    El so del tambor és estrany,
    no té cap so potent;
    però desperta de la seva tomba
    els vells soldats difunts.

    Els del Nord profund
    gelats en la neu i el glaç,
    i els que jeuen en terra romànica,
    que tenen massa calor.

    I aquells que els cobreix el llot del Nil
    i la sorra aràbiga,
    surten de la seva tomba
    i agafen les seves armes.

    Porta un petit capell,
    i porta un vestit senzill,
    i porta al seu costat
    una petita espasa.

    La llum groga de la lluna
    il·lumina la gran planúria:
    l’home amb el petit capell
    contempla les tropes.

    Les files presenten armes
    i i se les posen a l’espatlla,
    i llavors tot l’exèrcit
    avança amb gran estrèpit.

    Els mariscals i generals
    l’envolten amb un cercle:
    El mariscal de camp li xiuxiueja al veí
    una parauleta a l’orella.

    La paraula va circulant,
    ressonant ací i allà!
    “França” és la paraula,
    i la solució: “Santa Elena!”

    Aquesta és la gran desfilada
    en els camps elisis,
    que a les dotze de la nit
    observa el difunt César.

  • (Fragments d’un Lied, Ahn M4, Leipzig, setembre 1840)