Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Die Nonne, Op. 145/2
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: poeta no identificat
  • Poema original

    Die Nonne

    Sie steht am Zellenfenster,
    Denkt unablässig sein,
    Der ihr das Wort gebrochen,
    Und blickt in’s Land hinein.

    Zwei Schäflein weiden
    Im grünen Klee,
    Der Lenz thut wohl,
    Der Lenz thut weh.

    Ein Duften und ein Flöten
    Dringt aus dem Gartenraum,
    Und über Eiserngittern
    Rauscht drein der Lindenbaum.

    Zwei Vöglein sitzen
    In Wipfeln grün,
    Mit einander die rosigen
    Wolken zieh’n.

    Tief aus der Waldnacht
    drüben lispelt und lockt es gar;
    Voll Wehmut lauscht
    Die Nonne, sie träumt so wunderbar.

    Da wirft ihr,
    Mitleidsvoll allein,
    Der Wind eine Blüth’
    Ins’s Kammerlein.

  • Poema en català

    La monja

    És a la finestra de la cel.la,
    i mentre mira cap enfora
    pensa sense parar en aquell
    que li faltà a la paraula.

    Dos ovelletes pasturen
    en l’herba verda,
    la primavera fa bé,
    la primavera fa mal.

    Arriben des del jardí
    perfums i sons de flauta,
    i per sobre de la reixa de ferro
    xiuxiueja el til·ler.

    Seuen dos ocellets
    en el verd fullatge;
    els núvols rosats
    s’empenyen l’un a l’altre.

    La profunda nit del bosc
    murmura seductora;
    la monja mira amb nostàlgia,
    i té somnis meravellosos.

    Llavors el vent,
    només per misericòrdia,
    li porta una flor
    a dins de la cambreta.

  • (Lied per a cor mixt, a capella, Op. 145/2, Düsseldorf, gener 1851)