Die Spinnerin
Auf dem Dorf’ in den Spinnstuben
Sind lustig die Mädchen.
Hat jedes seinen Herzbuben,
Wie flinkt geht das Rädchen!
Spinnt Jedes am Brautschatz,
Daß der Liebste sich freut.
Nicht lange, noch lange,
So giebt es ein Hochzeitsgeläut’!
Kein’ Seel’ die mir gut ist,
Kommt mit mir zu plaudern;
Gar schwül mir zu Muth ist
Und die Hände zaudern.
Und die Thränen mir rinnen
Leis’ über’s Gesicht.
Vofür soll ich spinnen,
Ich weiß es ja nicht!
La filadora
Al poble, a casa la filadora
les noies estan contentes.
Totes tenen un enamorat
i la filosa gira de pressa!
Totes filen vestits de núvia
que alegrin l’estimat.
No trigaran gaire a sentir-se
les repicades de noces!
Cap ànima que m’atregui
no ve a parlar amb mi;
el meu cor està angoixat,
i les mans em tremolen.
I les llàgrimes em llisquen
suaument per la faç.
Per a qui haig de filar?
No ho sé pas!