Die Waise
Der Frühling kehret wieder,
Und Alles freuet sich,
Ich blicke traurig nieder,
Er kamm ja nicht für mich.
Was soll mir armen Kinde
Das Frühlings Pracht und Glanz?
Denn wenn ich Blumen winde,
Ist es zum Todtenkranz.
Ach! keine hand geleitet
Mich heim in’s Vaterhaus,
Und keine Mutter breitet
Die Arme nach mir aus.
O Himmel, gieb mir wieder,
Was deine Liebe gab –
Blick’ ich zur Erde nieder,
So seh’ ich nur ihr Grab.
L’òrfena
Torna la primavera
i tot s’omple de joia,
miro a la terra entristida,
car no ha vingut per a mi.
Què m’importa, pobre de mi,
la gloriosa esplendor de la primavera?
Quan cullo flors.
són per a una corona de morts.
Ai! cap mà no m’acompanya
a la casa del pare,
i no hi ha cap mare
que m’obri els seus braços!
Oh cel, torna’m a donar
el que em donà el teu amor...
car quan miro cap a la terra
només veig les seves tombes!