Flügel! Flügel! um zu fliegen
Flügel! Flügel! um zu fliegen
Über Berg und Tal,
Flügel, um mein Herz zu wiegen
Auf des Morgens Strahl!
Flügel, übers Meer zu schweben
Mit dem Morgenrot,
Flügel, Flügel übers Leben,
Über Grab und Tod!
Flügel, wie sie Jugend hatte,
Da sie mir entflog,
Flügel wie des Glückes Schatten,
Der mein Herz betrog!
Flügel, nachzufliehen den Tagen,
Die vorüber sind!
Flügel, Freuden einzujagen,
Die entflohnt im Wind.
Flügel, gleich den Nachtigallen,
Wann die Rosen blühn,
Aus dem Land, wo Nebel wallen,
Ihnen nachzuziehn! Flügel! Flügel!
Ach! von dem Verbannungstrande,
Wo kein Nachen winkt,
Flügel, Flügel nach dem Heimatlande,
Wo dei Krone blinkt!
Freiheit, wie zum Schmetterlinge
Raupenleben reift,
Wenn sich dehnt des Geistes Schwinge
Und die Hüll entstreift!
Oft in stillen Mitternächten
Fühl ich mich empor
Flügeln von des Traumes Mächten
Zu dem Sternentor.
Doch gewachsene Gefieder
In de Nächte Duft,
Mir enttträufeln seh ich’s wieder
An des Morgens Luft.
Sonnenbrand den Fittich schmelzet,
Ikar stürzt ins Meer,
Und der Sinne Brausen wälzet
Überm Geist sich her.
Ales! Ales per volar!
Ales! Ales per a volar
sobre muntanyes i valls!
Ales, per a sondrollar el meu cor
amb els raigs del matí!
Ales per surar per damunt del mar
amb l’aurora rogent!
Ales, ales sobre la vida,
la mort i la tomba!
Ales com les de la joventut
que se’m va escapar!
Ales com l’ombra de la felicitat
que traí el meu cor!
Ales per a perseguir els dies
que han quedat enrere!
Ales per a trobar les alegries
que el vent es va emportar!
Ales com les dels rossinyols
quan floreixen les roses,
per a retrobar-les des del país
on regnen les boires! Ales! Ales!
Ai! Des de les platges de l’exili,
on cap barca no arriba,
ales, ales cap a la pàtria,
on resplendeix la corona!
Amb la mateixa llibertat com l’eruga
dóna vida a la papallona,
s’estenen les ales de l’esperit
i trenquen llur embolcall!
Sovint en la tranquil·litat de la mitjanit
m’he sentit elevat
amb el poder de les ales dels somnis
fins a la porta de les estrelles.
Però el plomatge crescut
en les nits perfumades,
el veia esvair-se
amb les brises matinals.
L’ardor del sol fon les ales,
Ícar es precipita cap el mar,
i envaeix el meu esperit
la remor dels pensaments.