Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Flügel! Flügel! um zu fliegen, Op. 37/8
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: Friedrich Rückert
  • Poema original

    Flügel! Flügel! um zu fliegen

    Flügel! Flügel! um zu fliegen
    Über Berg und Tal,
    Flügel, um mein Herz zu wiegen
    Auf des Morgens Strahl!

    Flügel, übers Meer zu schweben
    Mit dem Morgenrot,
    Flügel, Flügel übers Leben,
    Über Grab und Tod!

    Flügel, wie sie Jugend hatte,
    Da sie mir entflog,
    Flügel wie des Glückes Schatten,
    Der mein Herz betrog!

    Flügel, nachzufliehen den Tagen,
    Die vorüber sind!
    Flügel, Freuden einzujagen,
    Die entflohnt im Wind.

    Flügel, gleich den Nachtigallen,
    Wann die Rosen blühn,
    Aus dem Land, wo Nebel wallen,
    Ihnen nachzuziehn! Flügel! Flügel!

    Ach! von dem Verbannungstrande,
    Wo kein Nachen winkt,
    Flügel, Flügel nach dem Heimatlande,
    Wo dei Krone blinkt!

    Freiheit, wie zum Schmetterlinge
    Raupenleben reift,
    Wenn sich dehnt des Geistes Schwinge
    Und die Hüll entstreift!

    Oft in stillen Mitternächten
    Fühl ich mich empor
    Flügeln von des Traumes Mächten
    Zu dem Sternentor.

    Doch gewachsene Gefieder
    In de Nächte Duft,
    Mir enttträufeln seh ich’s wieder
    An des Morgens Luft.

    Sonnenbrand den Fittich schmelzet,
    Ikar stürzt ins Meer,
    Und der Sinne Brausen wälzet
    Überm Geist sich her.

  • Poema en català

    Ales! Ales per volar!

    Ales! Ales per a volar
    sobre muntanyes i valls!
    Ales, per a sondrollar el meu cor
    amb els raigs del matí!

    Ales per surar per damunt del mar
    amb l’aurora rogent!
    Ales, ales sobre la vida,
    la mort i la tomba!

    Ales com les de la joventut
    que se’m va escapar!
    Ales com l’ombra de la felicitat
    que traí el meu cor!

    Ales per a perseguir els dies
    que han quedat enrere!
    Ales per a trobar les alegries
    que el vent es va emportar!

    Ales com les dels rossinyols
    quan floreixen les roses,
    per a retrobar-les des del país
    on regnen les boires! Ales! Ales!

    Ai! Des de les platges de l’exili,
    on cap barca no arriba,
    ales, ales cap a la pàtria,
    on resplendeix la corona!

    Amb la mateixa llibertat com l’eruga
    dóna vida a la papallona,
    s’estenen les ales de l’esperit
    i trenquen llur embolcall!

    Sovint en la tranquil·litat de la mitjanit
    m’he sentit elevat
    amb el poder de les ales dels somnis
    fins a la porta de les estrelles.

    Però el plomatge crescut
    en les nits perfumades,
    el veia esvair-se
    amb les brises matinals.

    L’ardor del sol fon les ales,
    Ícar es precipita cap el mar,
    i envaeix el meu esperit
    la remor dels pensaments.

  • (Lied, Op. 37/8, Leipzig, gener 1841)