04. Abschied von der Welt
Was nützt die mir noch zugeness’ne Zeit?
Mein Herz erstarb für irdisches Begehren,
Nur Leiden soll mein Schatten nicht entbehren,
Mir blieb allein des Todesfreudigkeit.
Ihr Freunde laßt von eurem Neid:
Mein Herz ist abgwandt der Hoheit Ehren,
Des Schmerzes Übermaß wird mich verzehren,
Bald geht mit mir zu Gabe Haß und Streit.
Ihr Freunde, die ihr mein gedenkt in Liebe,
Erwägt und glaubt, daß ohne Kraft und Glück
Kein gutes Werk mir zu vollenden bliebe.
So wünscht mir bess’re Tage nicht zurück,
Und weil ich schwer gestrafet werd’ hienieden,
Erfleht mir meinen Theil am ew’gen Frieden!
04. Comiat del món
De què em serveix el temps que encara em resta?
El meu cor ha mort pels afanys terrenals,
només el sofriment acompanyarà la meva ombra,
la mort és la única alegria que em resta.
Vosaltres, amics, deixeu les vostres enveges:
el meu cor s’ha apartat dels honors de la grandesa,
em consumeix l’excés de sofriment,
i l’odi i les lluites aviat m’acompanyaran a la tomba.
Vosaltres, amics que recordo amb amor,
penseu i creieu que sense voluntat i sort,
cap obra bona es podria considerar acabada.
No desitgeu que tornin per a mi millors dies,
i ja que haig d’ésser severament castigada,
que voli la meva ànima cap a la pau eterna!