Himmel und Erde
Wie der Bäume kühne Wipfel
Zu des Lichtes Höhen streben!
Wie der Berge greise Gipfel
In des Himmels Wolken schweben!
Wie im Mai der Wiesen Blühen
Mit des Äthers Blau verschwimmet!
Wie der Wälder herbstllich Glüten
In des Frührot’s Licht verglimmet!
O so seid ihr denn Verwandte,
Himmel du und Mutter Erde!
Freudig trag’ ich ird’sche Bande,
Da ich dein, o Himmel, werde!
Cel i terra
Com aspiren les lluminoses altures
els esforçats brancatges dels arbres!
Com pengen dels núvols del cel
les grisoses cimes de les muntanyes!
Com es confonen amb el blau eteri
les florides prades del mes de maig!
Com s’encenen en la llum de l’aurora
les ardències tardorenques del bosc!
Oh, com esteu emparentats,
tu, cel, i la mare terra!
Porto content els terrenals lligams
perquè un dia, oh cel, seré teu!