Käuzlein
Ich armes Käuzlein kleine,
Wo soll ich fliegen aus,
Bei Nacht so gar alleine
Bringt so manchen Graus:
Das macht der Eulen Ungestalt,
Ihr Trauern mannigfalt,
Ich armes Käuzlein!
Ich will’s Gefieder schwingen
Gen Holz im grünen Wald,
Die Vöglein hören singen
In mancherlei Gestalt.
Vor allen lieb’ ich Nachtigall,
vor allen liebt mich Nachtigall,
Ich armes Käuzlein!
Die Kinder unten glauben,
Ich deute Böses an,
Sie wollen mich vertreiben,
Daß ich nicht schreien kann:
Wenn ich was deute, thut mir’s leid,
Und was ich schrei’ ist keine Freud,
Ich armes Käuzlein!
Mein Ast ist mir entwichen,
Darauf ich Ruhen sollt;
Sein’ Blättlein all’ verblichen,
Frau Nachtigall geholt:
Das schafft der Eulen falsche Tück’,
Die störet all’ mein Glück,
Ich armes Käuzlein!
L’oliveta
Sóc una pobre oliveta;
cap on haig de volar
quan estic sola a la nit
i estic tan espantada?
És culpa del mussol estrafet,
amb el seus variats gemecs!
Pobre de mi!
Voldria anar volant
cap els arbres del bosc verd,
per sentir refilar els ocellets
de totes menes.
Prefereixo a tots el rossinyol,
i entre totes em prefereix el rossinyol,
pobre de mi!
A baix els nens es pensen
que jo porto mala sort,
i em volen espantar
perquè no pugui cridar;
em sap greu el que pensen
i que no els agradin els meus crits,
pobre de mi!
S’ha assecat la branca
on volia reposar;
han caigut totes les seves fulles,
i se n’ha anat el rossinyol;
és per la perfídia del mussol,
que pertorba tota la meva felicitat,
pobre de mi!