Kurzes Erwachen
Ich bin im Mai gegangen
Und hab’ es nicht gewußt,
Also von Schmerz befangen
Ist die erkrankte Brust.
Ein Vogel hat gesungen
Im jungbelaubten Wald,
Da sit ins Herz bedrungen
Mir seine Stimme bald.
Vom Aug’ ist mir gefallen
Ein schwerer Tränentau,
Drauf sah den Mai ich wallen
Durch Erd und Himmel blau.
Als der Vogel ausgesungen
Flog er ins weite Land,
Und wie sein Lied verklungen,
Um mich der Mai verschwand.
Breu despertar
He entrat en el maig
i no me n’he adonat,
de tanta pena que oprimeix
el meu cor malalt.
Un ocell ha cantat
en el bosc renascut,
i la seva veu aviat
ha commogut el meu cor.
M’ha caigut dels ulls
una pesada llàgrima de rosada,
i llavors he vist passar el maig
per la terra i pel cel blau.
Quan l’ocell ha acabat de cantar,
ha volat cap un país llunyà,
i un cap acabat l’eco de la seva cançó,
s’ha esvaït per a mi el maig.