Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: 09. Mit Myrten und Rosen, lieblich und hold
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: Heinrich Heine
  • Poema original

    9.
    Mit Myrten und Rosen, lieblich und hold,
    Mit duft’gen Zypressen und Flittergold,
    Möcht’ ich zieren dies Buch wie ’nen Totenschrein,
    Und sargen meine Lieder hinein.

    O könnt’ ich die Liebe sargen hinzu!
    Auf dem Grabe der Liebe wächst Blümlein der Ruh’,

    Da blüht es hervor, da pflückt man es ab, –
    Doch mir blüht’s nur, wenn ich selber im Grab.

    Hier sind nun die Lieder, die einst so wild,
    Wie ein Lavastrom, dem der Ätna entquillt,
    Hervorgestürzt aus dem tiefsten Gemüt,
    Und rings viel blitzende Funken versprüht!

    Nun liegen sie stumm und toten-gleich,
    Nun starren sie kalt und nebelbleich,
    Doch aufs neu’ die alte Glut sie belebt,
    Wenn der Liebe Geist einst über sie schwebt.

    Und es wird mir im Herzen viel Ahnung laut:
    Der Liebe Geist einst über sie taut;
    Einst kommt dies Buch in deine Hand,
    Du süßes Lieb im fernen Land.

    Dann löst sich des Liedes Zauberbann,
    Die blassen Buchstaben schaun dich an,
    Sie schauen dir flehend ins schöne Aug’
    Und flüstern mit Wehmut und Liebeshauch.

  • Poema en català
    9.
    Amb murtres i roses, gracioses i dolces,
    amb xiprers perfumats i amb oripells
    voldria ornar aquest llibre, com un taüt,
    i enterrar-hi les meves cançons.

    Ah, si pogués enterrar-hi també el meu amor!
    Damunt la tomba de l’amor,
    hi creixen les floretes de la pau.
    Quan floreixen, les arrenquen tot seguit,
    però les meves només floriran quan jo sigui a la tomba.

    Aquí hi ha les cançons que un dia, impetuoses
    com el corrent de lava que baixa de l’Etna,
    sorgiren tumultuoses dels meus sentiments més profunds.
    i inundaren de guspires brillants el seu entorn!

    Ara són ací, callades i esmorteïdes,
    ens miren absortes, fredes i pàl·lides com la boira.
    Però un dia l‘antiga ardor les reviurà,
    quan l’esperit de l’amor aleni al seu damunt.

    I un pressentiment s’apodera del meu cor:
    l’esperit de l’amor els hi caurà un dia com la rosada,
    i aquest llibre arribarà a les teves mans,
    dolça estimada en terres llunyanes.

    S’expandirà llavors l’encís de les cançons
    i les pàl·lides lletres et miraran,
    miraran suplicants els teus bells ulls
    i t’arribaran melangiosos els hàlits del meu amor.
  • (Cicle de 9 Lieder, Op. 24, Leipzig, febrer 1840)