Lust der Sturmnacht
Wenn durch Berg und Tale draußen
Regen schauert, Stürme brausen,
Schild und Fenster hell erklirren,
Und in Nacht die Wandrer irren:
Ruht es sich so süß hier innen,
Augfgelöst in selges Minnen;
All der goldne Himmelsschimmer
Flieht herein ins stille Zimmer:
Reiches Leben, hab Erbarmen!
Halt mich fest in linden Armen!
Lenzesblumen aufwärts dringen,
Wölklein ziehn und Vöglein singen.
Ende nie, du Sturmnacht,wilde!
Klirrt, ihr Fenster, schwankt, ihr Schilde,
Bäumt euch, Wälder, braus, o Welle,
Mich umfängt des Himmels Helle!
Encant de la nit de tempesta
Quan a fora, per les muntanyes i les valls,
cau la pluja torrencial i bramula la tempesta,
dringuen les ensenyes i les finestres il·luminades,
i els caminants es perden en la nit:
Què dolçament es descansa ací dins,
embriacs d’amor benaurat!
Tota la daurada esplendor del cel
es concentra en la meva petita cambra.
Vida generosa, tingues pietat!
Mantén-me ferm en els teus dolços braços!
Creixen flors primaverals,
passen núvols i canten ocells.
No t’acabis mai, salvatge nit de tempesta!
Dringueu, finestres! Gronxeu-vos, ensenyes!
Rebel·leu-vos, boscos! Murmureu, ones!
M’envolta la claror del cel.