Röselein, Röselein
Röselein, Röselein!
Müssen denn Dornen sein?
Schlief am schatt’gen Bächlein
Einst zu süßem Träumen ein.
Sah in goldner Sonne Schein
Dornenlos ein Röselein,
Pflückt’ es auch und küßt’ es fein:
Dornloses Röselein!
Ich erwacht’ und schaute drein:
“Hatt’ ich’s doch! wo mag es sein?”
Rings im weiten Sonnenschein
Standen nur Dornröslein!
Und das Bächlein lachte mein:
“Laß du nur dein Tränen sein!
Merk’ dir’s fein, merk’ dir’s fein,
Dornröslein müssen sein!”
A la daurada claror del sol
veia una rosa sense espines,
la collia i la besava,
bella rosa sense espines!
La vaig buscar al despertar-me:
“La tenia! On deu ser?”
Però a la llum del sol del meu voltant
només hi havia roses amb espines!
I el rierol em digué somrient:
“Era només un somni!
Aprèn-ho bé! Aprèn-ho bé!
Les roses han de tenir espines!”