Rosmarin
Es wollt’ die Jungfrau früh aufstehn,
Wollt’ in des Vaters Garten gehn,
Rot Röslein wollt sie brechen ab,
Davon woll’ sie sich machen
Ein Kränzelein wohl schön.
Es sollt ihr Hochzeitskränzlein sein:
“Dem feinen Knab, den Knaben mein.
Ihr Röslein rot, ich brech euch ab,
Davon will ich mir winden
Ein Kränzelein so schön.”
Sie ging im Grünen her und hin,
Statt Röslein fand sie Rosmarin:
“So bist du, mein Getreuer, hin!
Kein Röslein ist zu finden,
Kein Kränzelein so schön!”
Sie ging im Garten her und hin,
Statt Röslein brach sie Rosmarin:
“Das nimm du, mein Getreuer, hin!
Lieg’bei dir unter Linden,
Mein Totenkränzlein schön.”
Romaní
La donzella es llevà de bon matí,
car volia anar al jardí del pare.
Volia collir roses vermelles
i amb elles es volia fer
una bella corona.
Seria la seva corona de noces:
“Per al bell donzell, per al meu donzell.
Us colliré, roses vermelles,
per poder-ne fer
una bella corona!”
Anà amunt i avall pel prat,
i en comptes de roses trobà romaní:
“Així, estimat, que te’n has anat!
No puc trobar cap rosa,
no hi haurà cap bella corona!”
Anà amunt i avall pel jardí,
i en comptes de roses collí romaní:
“Accepta’l, estimat!
Que reposi amb tu sota el til·ler,
la meva bella corona funerària!”