Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Schneeglöckchen, Op. 96/2
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: poeta no identificat
  • Poema original

    Schneeglöckchen

    Die Sonne sah die Erde an,
    Es ging ein milder Wind,
    Und plötzlich stand Schneeglöckchen da,
    Das fremde blaße Kind.

    Und plötzlich brach mit Pomp und Braus
    Der alte Winter auf,
    Die Wolken eilten pfeilgeschwind
    Zum dunklen Nord hinauf.

    Eisscholle lief, Schneeflocke schmolz,
    Die Stürme heulten drein,
    Schneeglöckchen stand gesenkten Haupts
    In dem Gewühl allein.

    Ei komm! Du weißes Schwesterlein,
    Wie lange willst du stehn?
    Der Winter ruft, das Reich ist aus,
    Wir müßen nach Hause gehn!

    Und was nur rings auf Erden trägt
    Die weiße Liverei,
    Das schürze sich, das tummle sich
    Zur Abfahrt schnell herbei!

    Schneeglöckchen sah ich bebend an
    Und dachte halb im Traum:
    “Was soll um Winters Liverei
    Der grüne, grüne Saum?

    Wob ihn wohl um das weiße Kleid
    Des Winters rauhe Hand?
    Wo komm’ ich her? wo geh’ ich hin?
    Wo ist mein Vaterland?”

  • Poema en català

    Campànula

    El sol contemplava la terra,
    alenava una brisa suau,
    i de sobte sorgí la campànula,
    exòtica i pàl·lida criatura.

    I de sobte es desencadenà el vell hivern
    amb tota la seva pompa i estrèpit,
    els núvols s’apressaven cap el nord obscur
    veloços com sagetes.

    Corrien els glaçons, es fonien els flocs de neu,
    bramulaven les tempestes,
    i la campànula, amb el cap inclinat,
    era sola enmig de la confusió.

    Ai, vine! Blanca germaneta,
    quan de temps et vols quedar?
    L’hivern crida, el nostre regne s’ha acabat,
    hem de tornar a casa!

    Tot el que en la terra al voltant nostre
    porta la blanca lliurea,
    es prepara amb tota pressa
    per una ràpida partença!

    Jo mirava tremolós la campànula
    i pensava mig en somnis:
    “Què ha de fer una orla verda
    enmig de la lliurea blanca?

    És realment la ruda mà de l’hivern
    la que teixeix aquest vestit blanc?
    D’on vinc? On vaig?
    On és la meva pàtria?

  • (Lied, Op. 96/2, Dresden, juliol 1850)