Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Schnitter Tod, Op. 75/1
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: poeta no identificat
  • Poema original

    Schnitter Tod

    Es ist ein Schnitter, heißt der Tod,
    Hat G’walt vom höchsten Gott;
    Heut’ wetzt er das Messer,
    Es schneidt schon viel beßer.
    Bald wird er drein schneiden,
    Wir müßen nur leiden!
    Hüt’ dich, schönes Blümelein!

    Was heut’ noch grün und frisch da steht,
    Wird morgen schon weggemäht;
    Die edlen Narzissen,
    Die Zierden der Wiesen,
    Die schön Hyazinthen,
    Die türkischen Binden.
    Hüt’ dich, schönes Blümelein!

    Viel hunderttausend ungezält,
    Da unter die Sichel hinfällt:
    Rot’ Rosen, weiß’ Lilien,
    Beid’ wird er austilgen;
    Ihr Kaiserkronen,
    Man wird euch nicht schonen!
    Hüt’ dich, schönes Blümelein!

    Das himmelfarbene Ehrenpreis,
    Die Tulipanen weiß,
    Die silbernen Glocken,
    Die goldenen Flocken,
    Sinkt Alles zur Erden;
    Was wird daraus werden?
    Hüt’ dich, schönes Blümelein!

    Ihr hübsch Lavendel und Rosmarine,
    Ihr vielfarbige Röselein,
    Ihr stolze Schwertlilien,
    Ihr krause Basilien,
    Ihr zarte Violen,
    Nun wird euch bald holen:
    Hüt’ dich, schönes Blümelein!

    Aus Seiden ist der Fingerhut,
    Aus Sammet ist das Wohlgemuth.
    Noch ist er so blind,
    NImmt, was er nur find’t,
    Kein Sammet, kein Seiden,
    Mag ihn vermeiden.
    Hüt’ dich, schöne Blümelein!

    Trotz Tod! Komm her, ich fürcht dich nit,
    Trotz, eil daher in ein’m Schritt!
    Werd’ ich auch verletztet,
    So werd’ ich versetzet
    In des himmlischen Garten,
    Auf den alle wir warten.
    Freu dich, schönes Blümelein!

  • Poema en català

    La Mort segadora

    Hi ha un segador, que es diu Mort,
    que té poders del més gran Déu.
    Avui esmola el ganivet,
    ja talla molt millor,
    aviat començarà a dallar,
    i tots en patirem!
    Protegiu-vos, belles floretes!

    La que avui encara viu verda i fresca,
    demà ja estarà segada;
    els nobles narcisos,
    glòria dels prats,
    els bells jacints,
    les assutzenes otomanes.
    Protegiu-vos, belles floretes!

    Incomptables els centenars de milers
    que cauran sota la seva dalla;
    roses vermelles, lliris blancs,
    a totes us exterminarà;
    a vosaltres, gira-sols,
    tampoc us perdonarà!
    Protegiu-vos, belles floretes!

    Les veròniques blau-cel,
    les tulipes blanques,
    les argentines campànules,
    les daurades centaures,
    totes us inclineu cap a terra;
    què serà de vosaltres?
    Protegiu-vos, belles floretes!

    I vosaltres, bells espígols, romaní,
    rosetes de molts colors,
    gladiols ufanosos,
    alfàbregues arrissades,
    delicades violetes,
    aviat us colliran.
    Protegiu-vos, belles floretes!

    De seda és el didal
    i de vellut l’aparença,
    però és tan cec
    que pren tot el que troba,
    cap vellut ni cap seda
    poden evitar-ho.
    Protegiu-vos, belles floretes!

    Mort obstinada, vine, no et tinc por.
    obstinada, vine i dalla!
    Quan la dalla acabi amb mi,
    seré transportada
    al jardí celestial;
    a tots ens estan esperant.
    Alegreu-vos, belles floretes!

  • (Lied per a cor mixt a quatre veus, a capella, Op. 75/1, Dresde, abril 1849)
    (El poema figura en el recull “Des Knaben Wunderhorn” d’Arnim i Brentano)