Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500
  • Obra: Sehnsucht nach der Waldgegend, Op. 35/5
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: Justinus Kerner
  • Poema original

    Sehnsucht nach der Waldgegend

    Wär’ ich nie aus euch gegangen,
    Wälder, hehr und wunderbar!
    Hielter liebend mich umfangen
    Doch so lange, lange Jahr’!

    Wo in euren Dämmerungen
    Vogelsang und Silberquell,
    Ist auch manches Lied entsprungen,
    Meinem Busen, frisch und hell.

    Euer Wogen, eure Hallen,
    Euer Säuseln nimmer müd’,
    Eure Melodien alle
    Weckten in der Brust das Lied.

    Hier in diesen weiten Triften
    Ist mir alles öd’ und stumm,
    Und ich schau in blauen Lüften
    Mich nach Wolkenbildern um.

    Wenn ihr’s in den Busen zwinget,
    Regt sich selten nur das Lied;
    Wie der Vogel halb nur singet,
    Den von Baum und Blatt man schied.

  • Poema en català

    Enyorança dels boscos

    Tant de bo mai no m’hagués separat de vosaltres,
    boscos solemnes i meravellosos!
    Em vàreu acollir amables
    durant tants i tants anys!

    En els vostres ombratges, on cantaven els ocells
    i rajaven platejades les fonts,
    sorgí del meu pit, fresca i alegre,
    més d’una cançó.

    Les vostres ones, els vostres sons,
    els vostres murmuris incansables,
    totes les vostres melodies
    despertaven la cançó en el meu pit.

    Ací en aquestes amples pastures
    tot em sembla desert i callat,
    i contemplo en els aires blaus
    les figures que prenen els núvols.

    Quan es prem massa el pit,
    rarament en sorgeix la cançó:
    com l’ocell que a penes canta
    quan se’l separa del seu arbre.

  • (Lied, Op. 35/5, Leipzig, novembre 1840)