Sonntags am Rhein
Des Sonntags in der Morgerstund’,
Wie wandert’s sich so schön
Am Rhein, wenn rings in weiter Rund’
Die Morgenglocken gehn.
Ein Schifflein zieht auf blauer Flut,
Da singt’s und jubelt’s drein;
Du Schifflein, gelt, das fährt sich gut
In all die Lust hinein?
Vom Dorfe hallet Orgelton,
Es tönt ein frommes Lied,
Andächtig dort die Prozession
Aus der Kapelle zieht.
Und ernst in all die Herrlichkeit
Die Burg herniederschaut
Und spricht von alter, guter Zeit,
Die auf den Fels gebaut.
Das alles beut der prächtige Rhein
An seinem Rebenstrand,
Und spiegelt recht im hellsten Schein
Das ganze Vaterland.
Das fromme, treue Vaterland
In seiner vollen Pracht,
Mit Lust und Liedern allerhand
Vom lieben Gott bedacht.
Diumenges al Rin
En les primeres hores dels diumenges,
com és agradable de passejar-se pel Rin
quan tot al voltant
sonen les campanes del matí!
Solca un barquet les ones blaves,
a dins hom hi canta i fa gatzara,
digues, barquet, pots viatjar bé
amb tanta joia dintre teu?
En el poble sona l’orgue,
se sent una cançó devota,
i d’aquella capella
surt la pietosa processó.
I amb la seva majestat solemne
ens mira, des de dalt, el castell
edificat sobre roques,
que ens parla dels bons temps passats.
Tot això ens ofereix el Rin grandiós
en les seves ribes plenes de vinyes,
que emmiralla amb la seva llum més clara
tota la nostra pàtria.
La nostra pàtria, devota i fidel,
en tota la seva esplendor,
que recorda el bon Déu
amb tota mena d’alegres cançons.