Manuel Capdevila i Font
musicògraf
SIgnaturaMC 500

Schumann, Robert (1810 - 1856)

Spinnelied, Op. 79/25 (Robert Schumann)

  • Obra: Spinnelied, Op. 79/25
  • Compositor: Robert Schumann
  • Poeta: poeta no identificat
  • Poema original

    Spinnelied

    Spinn, Mägdlein, spinn!
    So wachsen dir die Sinn,
    Wachsen dir due gelben Haar’
    Kommen dir die klugen Jahr!.

    Ehr, Mägdlein, ehr
    Die alte Spinnkunst sehr;
    Adam hackt und Eva spann,
    Zeigen uns die Tugend-Bahn.

    Lieb, Mägdlein, lieb
    Der Hanna ihren Trieb;
    Wie sie mit der Spindel kann
    Nähren ihren blinden Mann.

    Preiß, Mägdlein, preiß
    Der Mutter Gottes Fleiß;
    Diese heilge Himmelskron
    Spann ein Röcklein ihrem Sohn.

    Sing, Mägdlein, sing,
    Und sei fein guter Ding,
    Fang dein Spinnen lustig an,
    Mach’ ein frommes End daran.

    Lern, Mägdlein, lern.
    So hast du Glück und Stern;
    Lerne bei dem Spinnen fort
    Gottesfurcht und Gotteswort.

    Glaub, Mägdlein, glaub,
    Dein Leben sey nur Staub;
    Daß du kömmst so schnell ins Grab,
    Als dir bricht der Faden ab.

    Lob, Mägdlein, lob,
    Dem Schöpfer halte Prob;
    Daß dir Glaub und Hoffnung wachs,
    Wie dein Garn und wie dein Flachs.

    Dank, Mägdlein, dank
    Dem Herrn, daß du nicht krank,
    Daß du kannst oft und viel
    Treiben dieses Rockenspiel.
  • Poema en català

    Cançó de filar

    Fila, donzella, fila!
    Així se’t formarà la ment,
    i et creixeran els cabells daurats.
    i t’arribaran els anys del seny.

    Honora, donzella, honora
    força el vell art de filar!
    Adam birbava i Eva filava,
    mostrant-nos el camí de la virtut!

    Estima, donzella, estima
    els afanys de l’Anna
    per mantenir amb la fusa
    el seu home cec!

    Enalteix, donzella, enalteix
    la diligència de la Mare de Déu!
    Aquesta Santa coronada pel cel
    filà una túnica per al seu Fill!

    Canta, donzella, canta,
    i que sigui una cançó molt bella!
    Comença alegre a filar,
    i posa-hi un pietós final.

    Aprèn, donzella, aprèn
    com et lluu l’estrella de la felicitat;
    aprèn mentre vas filant
    a témer la paraula de Déu.

    Creu, donzella, creu,
    la teva vida no és més que pols!
    I aniràs ràpidament a la tomba
    quan es trenqui el fil!

    Lloa, donzella, lloa
    aquell que ha superat les proves del Creador;
    que tinguis fe i esperança
    com tens en el teu fil i en el teu lli.

    Regracia, donzella, regracia
    el Senyor, que et protegeix!
    Que puguis fer girar aquesta filosa
    molt de temps i molt bé!
  • (Cançó popular, per a tres veus i piano, Op. 79/25, Dresden, abril 1849)
    (El poema figura en el recull “Des Knaben Wunderhorn” d’Achim i Brentano)