Trost im Gesang
Der Wandrer, dem verschwunden
So Sonn’ als Mondenlicht,
Der singt ein Lied ins Dunkel
Und härmt sich länger nicht.
Er schreitet mutig weiter
Die menschenleere Bahn,
Viel licht Sangesbilder,
Die ziehen ihm voran.
Nacht ist’s auch geworden,
Die Freunde stehn fern,
Von meinem Himmel schwindet
Der allerletzte Stern.
Doch geh’ ich mutig weiter
Die menschenleere Bahn,
Noch ziehen Sangesbilder
Ja mir auch licht voran.
Consol en el cant
El caminant, per al qual s’ha eclipsat
tant la llum del sol com la de la lluna,
canta una cançó en l’obscuritat
i ja no s’entristeix més.
Continua caminant decidit
pel camí solitari;
les imatges lluminoses de les cançons
l’empenyen endavant.
També s’ha fet de nit per a mi,
els amics són molt lluny,
i s’ha apagat en el meu cel
la meva última estrella.
Però continuo caminant decidit
pel camí solitari,
encara m’empenyen endavant
lluminoses imatges de cançons.