Verwandlung
Wenn der Winter sonst entschwand,
Und der Lenz im goldnen Glanze
Mit dem bunten Blumenkranze
Berg und Thal und Wies’ umwand,
Ach, dann eilt’ ich in das Land,
Wo ich meine süße Freude,
Die Geliebte, wiederfand,
Und mir hüllte sich die Haide
In ein festliches Gewand,
Und mir lächelte der Sand
In dem schönsten Blüthenkleide;
Rings erblickt ich nichts als Freude,
Weil ich Freude nur empfand.
Aber die Geliebte schwand,
Und mit ihr auch meine Freude.
Wenn ich jetzt von hinnen scheide
In das sonst so holde Land,
Seh’ ich nichts als öde Haide,
Seh’ ich nichts als dürren Sand.
Transformació
Quan l’hivern ja desaparegué i la primavera
estengué la seva esplendor daurada
amb virolades guirlandes de flors
damunt de muntanyes, valls i prades,
ai, llavors em vaig apressar cap el país
on vaig tornar a trobar
la meva dolça joia, l’estimada.
I el camp es posà per a mi
un vestit de festa,
i la sorra em somrigué
vestida amb les flors més belles;
al meu voltant només hi veia joia,
perquè només sentia joia.
Però l’estimada desaparegué,
i amb ella tota la meva joia.
Quan ara m’acomiado d’ella
en el país abans tan dolç,
no veig més que un camp desert,
no veig més que sorra àrida.