Wer machte Dich so krank?
Daß du so krank geworden,
Wer hat es denn gemacht? –
Kein kühler Hauch aus Norden
Und keine Sternennacht.
Kein Schatten unter Bäumen,
Nicht Glut des Sonnenstrahls,
Kein Schlummer und kein Träumen
Im Blütenbett des Tals.
Kein Trunk vom Felsensteine,
Kein Wein aus vollem Glas.
Der Baumesfrüchte keine,
Nicht Blume und nicht Gras.
Daß ich trag Todeswunden,
Das ist der Menschen Tun;
Natur ließ mich gesunden,
Sie lassen mich nicht ruhn.
Qui t’ha posat tan malalt?
De que estiguis tan malalt,
quí n’és el culpable?
Cap hàlit gelat del nord,
ni cap nit estrellada.
Cap ombra sota els arbres,
ni l’ardor dels raigs del sol,
cap somni ni cap son
en el florit jaç de la vall.
Cap beguda de les roques,
cap vi omplint el vas;
cap fruita de cap arbre,
cap flor ni cap herbam.
Si estic ferit de mort,
això és obra dels homes;
la natura em dóna salut,
són ells els que no em deixen reposar.